Exposades a les baixes temperatures, les plantes experimenten una sèrie de canvis fisiològics i bioquímics per evitar el dany cel·lular que els hi provoca el fred que deriva en un estrès tèrmic.

L’estrès tèrmic és una alteració que pateixen les plantes quan estan exposades a temperatures extremes. La temperatura (a més de la llum, l’aigua, el CO2 atmosfèric, els minerals i l’oxigen), és un factor essencial durant el desenvolupament de la planta. En aquest sentit, les baixes temperatures tals com les gelades i la congelació, afecten negativament els cultius a l’aire lliure i no poden realitzar els seus processos metabòlics i completar el seu cicle vital en condicions de rang òptim de temperatura.

QUINES SON LES MILLORS ESTRATÈGIES PER EVITAR ELS DANYS PER GELADES?

Estratègies passives

1.- Selecció de varietats resistents a les baixes temperatures.

2.- Seleccionar el lloc idoni de cultiu.

3.- Evitar sòls compactats i poc airejats.

Estratègies actives:

1.- Calefactors o estufes. Manté els cultius calents però sol ser una estratègia no sostenible perquè requereix l’ús de combustibles fòssils o la crema de productes vegetals que emeten CO₂ a l’atmosfera.

2.- Hivernacles. També serveix per protegir els camps però causa una despesa de plàstics que també són contaminants pel planeta. Per tant, una altra opció no sostenible.

3.- Reg antigelada. Opció que es basa en la congelació de l’aigua en la superfície de les plantes i manté la temperatura als 0ºC, evitant danys causats per temperatures inferiors. Aquest sistema comporta disposar d’un sistema de reg per aspersió i una despesa d’aigua.

4.- Malles protectores o mantes tèrmiques, que protegeixen els cultius del vent i poden arribar a atenuar les temperatures baixes. Opció sostenible però que comporta una despesa econòmica important segons les dimensions del nostre cultiu.

5.- L’opció que proposa BURÉS és aplicar una capa d’ENCOIXINAT que manté les arrels protegides del fred, ¡, a més de mantenir la humitat, redueix l’erosió del sòl, disminueix el creixement de les males herbes i, quan es podreix, es converteix en matèria orgànica per a les plantes. Aquesta és l’opció més econòmica i sostenible de totes.